Les hores de Josep Pla

Dins de l'espai d'expressió escrita, estem revisant les diferents tipologies textuals, el treball de comprensió lectora, anàlisi i expressió de textos serà constant durant tot el curs. Aprofitant, per tant, que hem tornat a veure els elements bàsics dels textos narratius i descriptius, us incloc un fragment de Les hores de Josep Pla, que parla dels bolets. Fixeu-vos sobretot en els adjectius i gaudiu de la prosa del mestre empordanès.

En aquestes extasiades, transparents hores de tardor, la gent surt a caçar bolets. Els vessants dels petits pujols, coberts de pins del país, s'emplenen de veus llunyanes, de crits, de fressa. La gent remou la fullaraca, la molsa, la terra, que fa un perfum rovellat, incitant, corrumput. Quan n'apareix una mata, quina delícia de colors, de colors de rovell, ferruginosos, de verdets, de violacis, de grisos! Les tardes comencen d'escurçar-se. Les herbes fan una olor intensa. Els arbres despullats, tocats de color de vinagre i d'or vell, tenen una pompa decrèpita. L'aire és viu. Una ramiola de vent fa caure, planant, les fulles grogues. En els racons emboscats, la humitat s'hi concentra, blava i espessa. Sobre la molsa titil·len les gotes d'aigua freda. El temps-la tarda- passa ràpidament. La llum es dissol en el crupuscle . És la tardor. Tot fuig en una fugacitat trèmula. Temps de bolets...