el text explicatiu i el text argumentatiu

Estructura del text argumentatiu:

Els textos argumentatius consten de tres parts ben diferenciades:

• Introducció: Presenta breument el tema i anuncia quina és la postura de l'autor pel que fa als arguments que es desenvoluparan a continuació. De vegades, la introducció serveix també per exposar de manera succinta l'esquema que se seguirà en el cos central del text.
• Desenvolupament: Tracta del tema. S'organitza al voltant de dues o tres idees principals. A cada idea li pot correspondre un paràgraf; els paràgrafs s'encadenen de manera lògica i fan progressar el tema cap a la conclusió. Es poden incloure dades per reforçar les idees exposades.
• Conclusió: Resumeix en un paràgraf les idees expressades en el desenvolupament. Algunes vegades, l'autor segueix l'estratègia de deixar el final obert, formulant algunes preguntes al lector.

Selecció de la informació :

Per seleccionar la informació heu de tenir en compte:

1. La intenció:
   • Com podeu formular la vostra intenció amb poques paraules i de manera clara perquè arribi al públic lector.
2. El públic lector:
   • Com són les persones que el llegiran.
   • Què saben del tema.
   • Què els voleu explicar.
3. Vosaltres com a autors:
   • Quina imatge voleu donar a través del vostre escrit.
4. El text en si:
   • Quina ha de ser l'extensió de l'article.
   • Quin llenguatge fareu servir.
   • Quantes parts tindrà.

Connectors per unir les diferents parts de l'article d'opinió:

Els textos argumentatius acostumen a estar farcits de marques lingüístiques que li donen cohesió interna i permeten seguir el fil argumental de les idees exposades.

Els textos argumentatius permeten un major grau de complexitat que els orals, ja que el lector té el text al seu abast i es pot permetre de rellegir-lo tantes vegades com li convingui. Us recomanem, doncs, que ho feu sempre que ho cregueu convenient per extreure tot el sentit dels textos.

Els textos explicatius:

Rep el nom de text explicatiu aquell text que exposa amb paraules clares, amb els desenvolupaments necessaris, amb exemples, etc. una matèria, un text o un autor, més o menys difícil.

Redacció de paràgrafs desenvolupant una idea principal:

Els elements que desenvolupen la idea principal (exemples, arguments, aclariments...) han de seguir un ordre determinat. Els més breus aniran al principi i els llargs al final.

S'ha de procurar evitar dues coses:

1. No evidenciar prou la idea principal.
2. Donar exemples que contradiguin la idea principal o que no ajudin a aclarir-la.

Uns quants nexes que poden ajudar a relacionar la idea principal amb els elements de suport són: En efecte, Com s'ha dit abans..., Hi afegirem que....

Redacció de paràgrafs en forma d'enumeració i de seqüència:

1. Com s'escriuen els paràgrafs d'enumeració:

La redacció d'aquest tipus de paràgraf requereix una bona organització de la informació abans d'escriure. Cal precisar bé la llista de propietats que volem citar i omplir un esquema del tipus:

Per relacionar els elements entre si podem utilitzar connectors com Primer..., segon...; L'un..., l'altre..., el darrer...; A més..., després..., en fi....

Els elements han d'estar ordenats seguint un determinat criteri: el que sembli més convenient. Per exemple: de més freqüent a més rar; de més alt a més baix; etc. Al final, però, el paràgraf ha d'estar equilibrat, és a dir, cal que tots els elements de la llista estiguin desenvolupats de manera semblant. Si la informació és abundant, serà millor posar cada element en un paràgraf diferent.

Cal vetllar per la puntuació correcta entre cada un d'aquests elements; recordem que si hi ha comes entremig és millor separar el elements mitjançant un punt i coma.

La frase organitzadora és essencial per a una bona comprensió del paràgraf. Per això, cal evitar oblidar-se-la. Igualment s'ha de vetllar perquè no hi hagi contradiccions entre aquesta frase i els elements que descriuen el fenomen o l'objecte.

2. Com es construeix un paràgraf de seqüència:

És recomanable que abans de començar a escriure ens hàgim fet un esquema com el que ja hem vist per a aquest tipus de textos. La principal dificultat consisteix a comprendre bé el procés que es descriu i a presentar-lo amb precisió.

Com en el cas de l'enumeració, les frases que corresponen als diferents elements han d'estar construïdes de la mateixa manera.

En aquests textos és molt important de guardar l'ordre, ja que si l'invertim ens podem trobar amb conseqüències serioses.

Problema-solució. Causa-conseqüència:

Redactar textos expositius amb l'estructura problema-solució és necessari en molts àmbits de la vida quotidiana. Sovint el mateix fet d'escriure (és a dir, plantejar per escrit) un problema ja ens acosta a la seva solució. O, almenys, ens permet de reflexionar millor sobre com es pot resoldre.

La redacció d'aquests textos ha de tenir en compte tot el que hem dit anteriorment sobre la seva comprensió:

Centrar l'atenció en el problema: formular-lo com més clarament millor.

Escollir una de les quatre variants per presentar la relació problema-solució.

Fer-se un esquema semblant a aquest abans de començar:

Problema:

Premissa/marc

Pregunta

Solució

Cal tenir en compte que el paràgraf és més llegible si utilitzem la forma completa i no elidim cap element.

El més important en aquesta classe de paràgrafs és destacar clarament la relació causa-efecte. Posteriorment escollirem entre anteposar la causa o l'efecte. Utilitzarem un dels dos esquemes emprats en l'apartat de comprensió lectora.

Els errors que hem d'evitar són:

1. descriure una relació causa/efecte poc convincent (de vegades, la relació entre dos elements és de simple successió temporal),
2. introduir entre les causes elements que no contribueixen a l'efecte que es descriu.

Escriure textos i paràgrafs amb estructura de comparació (contrast):

Com en els altres tipus de textos expositius, abans de posar-nos a escriure caldrà organitzar acuradament la informació disponible. En aquest cas, ens caldrà controlar tres elements:

1. els objectes de la comparació;
2. les categories per les quals s'estableix la comparació;
3. les característiques que en sorgeixen.

En qualsevol dels dos esquemes de comparació (descripcions contraposades o separades), se seguiran les indicacions que s'han explicat a l'apartat de comprensió lectora. Cal saber que quan es comparen dos objectes és més llegible la comparació per descripcions contraposades. En canvi, si es comparen tres o més objectes, és millor utilitzar les descripcions separades.

Un cop establerts amb claredat els objectes que s'han de comparar, hi ha un notable marge per expressar la comparació: canvis d'ordre, èmfasi en un element o altre, etc.

En el cas dels textos tècnics o científics, és bo d'acompanyar el text amb un quadre que mostri les categories i característiques de la comparació.

Algunes marques que indiquen un text organitzat en forma de comparació són:

• "A diferència de..."
• "Una mesura inadequada..."
• "Mentre que..., els..."
• "El resultat / L'efecte..."
• "Igual que...", "s'assembla a...", "com...",
• "Diferent de...", "difereix de..."
• "Si comparem... amb..., trobarem que..."