El text descriptiu

EL TEXT DESCRIPTIU

LA DESCRIPCIÓ

Descriure és explicar com és un objecte, un ésser animat, un espai, una persona.... Es pot descriure, per tant, qualsevol aspecte de la realitat: des dels més concrets, fins als abstractes.

En una descripció establim tres fases diferents:

1. Analitzar allò que distingeix l'objecte descrit,
2. Transcriure aquesta anàlisi en un lèxic pertinent,
3. Convertir aquest vocabulari en un text concret,

Els continguts d'una descripció han de ser coherents i han d'estar ben cohesionats (relacionats entre ells).

CARACTERÍSTIQUES DE LA DESCRIPCIÓ

Descriurem les característiques morfosintàctiques i després les característiques lèxiques i d'estructura.

1. Característiques morfosintàctiques:

Les oracions solen ser simples i enunciatives.

Si són compostes seran per subordinació de relatiu o de predicat nominal.

Els temps verbals que predominen són els present d'indicatiu o l'imperfet d'indicatiu.

Hi abunden els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i els de pertinença (tenir, portar).

Les oracions són simples –com hem dit ja–, juxtaposades (unides per signes de puntuació) o coordinades copulatives amb el nexe i.

2. Característiques lèxiques:

El lèxic principal el constitueixen:

• els noms
• els adjectius qualificatius (amb funció d'Atr o CN)
• i els SP equivalents a un adjectiu.

3. Característiques d'estructura:

Les descripcions tenen en general una estructura que s'aproxima a la de l'argumentació (encara que en alguns casos s'apropen a la conversa-diàleg o al text instructiu): com a text no és altra cosa que una sèrie de frases ben construïdes i organitzades, lligades en progressió informativa, que persegueixen una determinada finalitat.

Un text descriptiu té dues determinacions bàsiques: la determinació informativa i la determinació seqüencial. Consisteix bàsicament a la selecció d'uns temes, que són després estructurats. Per fer-ho cal prendre unes decisions semàntiques (del contingut) i unes altres de lingüístiques (de forma). Els tres tipus de decisions semàntiques i lingüístiques són les següents:

-Atribuir a l'objecte que s'està descrivint característiques de sers ja coneguts (a través de la comparació i la metàfora).

-Fixar-se en els aspectes (propietats o qualitats) que singularitzen (distingeixen) l'objecte.

-Afegir altres característiques.

LA DESCRIPCIÓ EN EL MÓN LITERARI

Les formes literàries en que apareix la descripció són molt nombroses (descripcions de personatges, ambients, llocs, paisatges, objectes...). Els temes poden ser reals (concrets o abstractes) i ficticis.

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

Establim dues classificacions: segons la implicació de l'autor i segons el tema.

1. Segons la implicació de l'autor pot ser:

• descripció objectiva: l'objecte és descrit sense manifestar la repercussió en el descriptor. Utilitza un llenguatge denotatiu.
• descripció subjectiva: l'objecte es descriu amb els sentiments, emocions, etc. que desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu.

2. Segons els temes parlem de:

-TOPOGRAFIA: descripció de l'espai, del lloc.

-CRONOLOGIA: descripció del temps.

-PROSOPOGRAFIA: descripció dels trets físics, externs.

-ETOPEIA: descripció dels trets anímics, interns.

-RETRAT: manté un grau de fidelitat alt amb la realitat material que descriu.

-Descripció PARAL·LELA: compara per remarcar les diferències o les semblances.

-QUADRE: descriu el context en que s'emmarca.

-CARÀCTER: descripció de les característiques anímiques.